La Posturologia és una ciència recent que estudia el to muscular i la seva regulació. Parlar de postura és parlar del to muscular, no de la posició del segment corporal. Dedica un gran coneixement a la neurofisiologia del cos humà: centres i vies nerviosos i captors sensorials.
El to muscular és reflexe, està regit pel sistema nerviós extrapiramidal, que es subcortical, inconscient.
Podríem definir el to muscular com una sèrie de contraccions musculars contínues que ens permeten mantenir-nos de peu i no només això, ens permeten moure’ns, desplaçar-nos, còrrer, saltar i fer tot tipus d’activitats sense perdre l’equilibri.
Per entendre’ns, estudia com ens mantenim de peu i amb quins mecanismes de control i de regulació.
La bipedestació és un conseqüència de la evolució filogenètica de l’home però planteja un problema d’estabilitat. Estem contínuament oscil·lant per a mantenir l’equilibri del centre de gravetat i ens desajustem freqüentment per poder adaptar-nos a l’entorn.
Per aconseguir això utilitzem preferentment les informacions dels captors que venen dels ulls i la planta del peu però també el sistema vestibular, el sistema visceroceptiu i propioceptiu i les emocions. Les informacions rebudes a través del sistema estomatognàtic (ATM, oclusió…) també poden interferir o modular la regulació del sistema postural.
Taula de continguts
Ja desde l’inici del s.XIX, Charles Bell plantejava el problema que la posturologia intenta resoldre. “Com un ser humà manté la seva postura de peu o inclinada contra la força del vent ? Quin és el sentit o la funció que ho permet?”
A partir del S. XIX, il·lustres neuròlegs com Romberg, Babinsky, Barré són els primers en observar problemes posturals en els seus pacients. Llavors el paper de la majoria de captors sensorials estava ja descobert. Romberg va posar en evidència la importancia dels ulls, Longet la propiocepció de la musculatura paravertebral, Flourens la influència del sistema vestibular, i Sherrington el “sentit” muscular. L’any 1890 Vierodt fundaba la primera escola de posturografia a Berlín.
Osteòpates com Little john i Fryette i els podòlegs Brègere i Ledos també es van interessar per la postura. Charles Darwin ja havia parlat abans de postura i emocions en les seves demostracions.
Més endavant apareix a França el Dr. Baron, del laboratori de Posturografia de l’Hospital Sainte-Anne de París amb una tesina publicada el 1955, sobre la importància dels músculs oculomotors i l’actitud postural.
A partir del 1980 P.M. Gagey, que estudiava pacients amb desordres posturals produïts per traumatismes cranials, va crear la plataforma estabilomètrica juntament amb B. Weber.
Sense dubte, això va permetre quantificar i medir aquesta oscil.lació contínua de la nostra postura i realitzar nombrosos estudis amb milers de pacients a França, patrocinats pel Govern. Es van establir uns paràmetres oscil.latoris fisiològics i els valors de disfunció o patologia.
La plataforma estabilomètrica permet medir com influeixen en la postura d’un pacient unes ulleres, unes plantilles, aparells d’ortodòncia i altres estímuls als que es pot sotmetre el pacient.
Aquí també apareixerà una figura important per al desenvolupament de la posturologia, el professor Da Acunha, oftalmòleg creador de l’escola portuguesa, qui va definir el síndrome de deficiència postural.
Bourdiol, podòleg francés va ser el primer en utilizar i demostrar la influència de plantilles posturals en els pacients.
J.P. Roll, més tard, amb els experiments amb estimulacions vibratòries sobre els captors, ha permés entendre millor aquest sistema. Actualment continua investigant a la Facultat de Medicina París-Descartes.
A nivell clínic les aportacions de Philippe Villeneuve i el seu equip en els últims anys i del professor Igansi Beltrán de la Facultat de Podologia de Barcelona, amb els qui he pogut estudiar , són uns dels referents en la Posturologia.
Avui en dia països com el Japó, Canadà , Austràlia, França compten amb nombrosos invertigadors que continuen experimentant per aprofundir en el coneixement de la regulació postural.
És un sistema complex, multisensorial i reflexe que ens ajusta contínuament contra la gravetat i les influències de l’entorn.
La posturologia ha demostrat amb numerosos estudis i publicacions que el to muscular siempre s’anticipa al moviment conscient o voluntari. Per tant, si hi ha un problema en tota aquesta regulació tan complexa hi haurà una repercussió a nivell del sistema musculoesquelètic, ja sigue en forma de dolor o de disfunció, pèrdua d’estabilitat, mala coordinació..etc
És per totes aquestes interaccions que els professionals de la salut que s’interessen des de fa molts anys per l’estudi i la comprensió de la postura: il.lustres neuròlegs dels inicis del segle XIX, podòlegs, fisioterapeutes i osteòpates, odontòlegs i ortodontistes, oftalmòlegs i optometristes, inclús professionals que necessiten el cos com a instrument: músics, esportistes professionals, professors de ball, art dràmatic..
Buscarà quin és el captor que desajusta el sistema tot i que el més freqüent és que hi hagin varies adapatacions i sistemes compensatoris. Intenta comprendre millor el problema del pacient desde la seva causa i també amb les seves compensacions encara que no sigui sempre tan simple ni senzill.
A través d’una sèrie de tests clínics específics i validats científicament, juntament amb les medicions de la oscil.lació postural registrades per la plataforma estabilomètrica, determinarem el tractament més adeqüat a cada pacient.
Generalment el posturòleg serà podòleg, fisioterapeuta, osteòpata, odontòleg u oftalmòleg. Depenent de la seva professió utilitzarà uns tests més específics i tindrà unes eines terapèutiques diferents.
Presentenvariada simptomatologia i examens mèdics dins la normaliat:
Plantilles posturals exteroceptives (podòlegs especialitzats en posturologia).
Osteopatia neurosensorial
