Un camí, una vocació, amb molts moments de felicitat i també d’algunes decepcions, amb certeses i també interrogants. Interrogants que són un estímul per seguir endavant, i crear nous coneixements per solventar tals desafiaments.
No podría ser d’altra manera, la naturalesa d’aquesta professió ens condueix a la cerca d’aquest coneixement continuat per seguir ajudant als nostres pacients.
I jo mateix amb les decisions que he pres a l’hora de buscar aquest coneixement puc dir que he tingut la sort d’aprendre amb referents en la matèria de varies disciplines de la salut: Iniciant aquest camí amb els estudis de fisioteràpia (1997-2000), descobrint l’Osteopatia ( 2000-20006 amb Roland Lorilleux i la seva escola (primera a Espanya des de 1992), amb el lema que defineix l’essència Osteopàtica: “El moviment és vida” A.T. Still , fundador de la Osteopatia.
Entre 2009-2011 a la Universitat de Barcelona (UB) amb el màster de Podoposturologia de la mà del professor Ignasi Beltrán, on vaig tenir la sort també de poder estudiar i apendre amb Philippe Villeneuve, un dels referents de la Posturologia Internacional.
Uns anys més tard , entre 2013-2014 descobreixo el camp de la Kinesiologia, amb el gran mestre i persona Jordi Recio, Químic i mestre de Kinesiologia, membre de la KHAI (Associació Internacional de Kinesiologia Holística).
Des del 2015, i fins l’actualitat, sempre amb la integració dels coneixements anteriors i amb d’altres seminaris i congressos d’actualització, m’he format amb Psiconeuroimmunología Clínica, a través de PNI Europe. Institut científic internacional dirigit per Leo Pruiboom, Dr. en Bioquímica, fisioterapeuta i antropòleg, investigador científic i pensador en medicina evolutiva, fundador d’aquesta metadisciplina a nivell europeu.
Ara ja sabem explicar científicament , com l’estrés per exemple, pot ser l’inici d’un dolor sense causa mecànica o com el nostre marc social pot influir en la nostra salut a través del nostre sistema immune. Com el nostre microbioma és una de les claus per entendre la nostra supervivència i com els hàbits de vida, menjar, biorritme, descans, tenen un gran impacte sobre aquesta.
És per això que a dia d’avui més que mai, per poder seguir ajudant als nostres pacients com a fisitoerapeutes/osteòpates hem d’abraçar aquesta visió integradora de la ciència, imprescindible per a seguir caminant cap a la salut!